ressenya caixaforum
11 de Desembre, 2019
El passat dimecres dia 11 de desembre vam anar de sortida al CaixaForum de Barcelona.
Allà vam poder assistir a un parell d'exposicions, la qual una d'elles era Òpera i l'altre exposició era art contemporani.
El CaixaForum és un Museu d'art i centre cultural construit l'any 2002. Caixaforum està situat a l'Avinguda Francesc Ferrer i Guardia.
Antigament aquest edifici era una fàbrica,( la fabrica de Casaramona.) Aquesta fàbrica és d'estil modernista. Tenen una infinitat d'exposicions i les van canviant continuament.
"Òpera, passió, poder i política"
Aquesta exposició estava situada en una sala amb grans dimensions, amb diferents parts. A l'exposició ens explicava la Òpera i tot ho relacionat amb ella a través de 8 parts diferents, aquestes parts en que es dividien eren diferents països rellevants en el món de la Òpera. Les ciutats d'aquests països eren Venecia, Londres, Viena, Milan, Paris, Barcelona, Dresden i Leningrad, i totes en aquest ordre. De cada ciutat explicaven quin artista podía destacar més i trobavem un conjunt d'objectes, vestuari o pintures relacionades amb aquella ciutat o artista. També a més a més portàvem uns auriculars que, a través de sensors, escoltavem la música relacionada amb la sala en que ens situàvem.
PARÍS
A la década de 1860 va ser testimoni de canvis extrems a París.
Els artistes progresistes lluitaven per alliberar-se dels gustos burgesos cosolidats. Aquesta divisió també era evident en el teatre líric, de la mateixa manera que l'art modern va pertorbar el públic.
Els amants de l'òpera tradicional van escridassar l'agossarada producció de Wagner, mentre que artistes i intel.lectuals com Baudelaire i Fantin-Latour van adoptar les idees i la música del compositor.
La concepció wegneriana d'aquesta disciplina artística, la Gesamtkunstwerk o obra d'art total, va inspirar artistes i escriptors.
Vestit per a Violetta a La traviata, acte I
DISSENYADOR: Bob Crowley
ANY DISSENYAT: Dissenyat el 1994
TELES: Seda i setí
HISTORIA: Giuseppe Verdi va compondre La Traviata el 1853, durant el govern de l'emperador Napoleó III (1852-1870). Basada en una novel.la d' Alexandre Dumas i ambientada a París, l'òpera narra l'ascens i la caiguda d'una cortesa, Violetta, redimida per l'amor. El director Richard Eyre i el dissenyador Bob Crowley van ambientar aquesta producció a la dècada de 1850.
caiguda lliure
Aquesta segona exposició era d' art contemporani i es trobava en una sala més petita que la d' Òpera. La sala estava distribuida de la seguent manera: Al centre trobavem uns plàstics grocs translúcids a simple vista, però que realment era un laberint. Al voltant d'aquest laberint podiem veure diverses tipus d'obres. Des de escultures fins a pintura i fotografía. També hi havia una cortina i al darrera una petita sala on es podía veure un video d'una duració d' una hora.
Les obres d'art contemporani es van començar a fer a partir del 1960. Aquest art és molt d'extrems, o t'agrada o no t'agrada. Molts cops no li trovem el sentit però si ens l'expliquen les podiem arribar a entendre.
LABERINT GROC
Jo he escogit el laberint de color groc translúcid. Aquest laberint fa uns 3 o 4 metres d'alçada i està situat al centre de la sala. El que busca l'autora és que quan entrem sentim aclaparament i ganes de sortir ràpid. El color groc és el que ens fa que volguem sortir ràpid però a la vegada ens cridaba l'atenció entrar. El fet de que sigués translúcid ens permetia veure les siluetes i formes corporals de les persones que es trobàven a l'exterior. Això tenia un missatge al darrere, el fet de sentirnos observats per les persones, era d'una manera críticar les tecnologies en les quals ens están obseravnt diariament, principalment el mòbil.
opinió personal
Personalment opino que va ser una de les sortides que més em va agradar ja que al no ser un tema de principal importancia per a mi, va aconseguir que a tot moment estigués atenta a lo que deia la guia.
en conclusió crec que repititia una sortida així sens dubte.