artistes
fotografs i pintors
ALBERT GUSI
Albert va néixer a Castellbisbal al 1970, actualment té 49 anys. Va estudiar durant 5 anys a Grisart i a la vegada participava en diferents tallers i seminaris de fotografia. Entre 1994 i 1995 va treballar amb la fotògrafa mexicana Laura González i amb el fotògraf i teòric Joan Fontcuberta fins a 1997. El seu resultat artístic fotogràfic es desenvolupen al voltant de el concepte de paisatge, es tracta d’entrar al territori i per això és un constant “anar i venir” entre aquest i la fotografia. A través d'intervencions artístiques efímeres (documentadas gràficament) i humorístiques , Gusi proposa una mirada lúdica i desinhibida sobre el territori, ja que a través de la fotografia explora aquest. També vol que l’espectador es qüestioni l'ús que fa de la natura i per això en més d’una ocasió hi ha un element interactiu amb el públic i l’obra.
BEGO ANTÓN
bego es una fotografa que va nèixer a Bilbao al 1983, actualment viu a Barcelona, va estudiar periodisme a l'universitat del País Vasc i es va espezialitzar en fotografia documental a Barcelona.
El seu treball fotogràfic dissecciona el comportament humà i reflexiona sobre la nostra implicació psicològica i moral amb el món natural. També mostra particular interès per petits grups per treballar sobre conceptes com la veritat, la realitat o la fantasia.
Li agrada treballar conceptes com la veritat, la realitat i la fantasia.
CRISTINA DE MIDDEL
Cristina de Middel va nèixer el 1975 a Alacant (44 anys).
És una fotògrafa documental i artista alacantina que actualment viu i treballa a cavall entre Brasil i Mèxic. Ha treballat com a fotoperiodista per a diferents periòdics espanyols i ONGs abans de decidir a dedicar-se a un treball més artístic i personal.
Afronautas és la col·lecció més destacada de la fotògrafa, el fotollibre s’ha arribat a vendre a Amazon per 1.400 euros. És la recreació visual d’un intent d’enviar a deu persones i a un gat a la lluna durant els anys seixanta.
HUMBERTO RIVAS
Humberto Luis Rivas Ribeiro (Buenos Aires, 1937 - Barcelona, 7 de novembre de 2009) va ser un fotògraf argentí, tot i que va desenvolupar la major part de la seva activitat fotogràfica a Espanya. El 1997 va rebre el Premi Nacional de Fotografia de el Ministeri de Cultura espanyol.
ISRAEL ARIÑO
Israel Ariño va nèixer a Barcelona el 1974. Va ser llicenciat en belles arts a l'universitat de Barcelona on va estudiar gravat i escultura, va cursar estudis de fotografia a diverses escoles entre 1992 i 1998.
A partir de 2001 va començar a exposar regularment a Espanya i particularment a França, entre les seves exposicions més importants cap destacar -Le temps éparpillé 1995-2015 en l’Imagerie de Lannion.
En 2006 comença a públicar llibres d'artista –Chambre avec vue (2006).
En 2013, entra a formar part de l' editorial "Ediciones Anómalas".
JOAN FONTCUBERTA
Joan és un dels fotògrafs catalans més importants i amb major projecció internacional. Va ser reconegut a partir dels anys 70-80 arran la seva innovadora manera de treballar. També és docent, assagista i crític però està especialitzar en la fotografia. Nascut a Barcelona el 24 de febrer de 1955, amb actualment 64 anys. Va estudiar Ciències de la Informació a la UAB i actualment és professor de Comunicació Audiovisual a la UPF i a la Universitat Harvard de Cambridge. A l’any 1980 va ser cofundador de la revista especialitzada en fotografia Photovision i dos anys després, va organitzar les Jornades Catalanes de Fotografia. A partit d’aquells anys, Joan va fer nombrosos esdeveniments, jornades i exposicions mostran la seva fotografia contemporània.
JOSEF SUDEK
Josef va néixer a Bohèmia l’any 1896, i va morir a Praga al 76. I tot i haver perdut un braç durant la Primera Guerra Mundial, no va perdre la il·lusió de ser fotògraf. Va acabar sent el fotògraf suec més destacable del segle XX. A Praga es va poder formar en mans del fotògraf Jaromír Funke durant el 1922 i 1923 a l’Escola d’Arts Gràfiques de Praga, tot i haver anat allà per estudiar enquadrament. Gràcies a la pensió de la seva invalidesa, va poder dedicar-s’hi plenament a aquest art.
El seu treball s'emmarca entre el pictorialisme i la nova objectivitat. És el fotògraf txec del segle XX més conegut.
JORDI BENITO
Nascut a Granollers l’any 1951 i mort a Barcelona al 2008, va ser un dels artistes conceptuals catalans més radicals. Va estudiar arquitectura tècnica a Barcelona i va iniciar-se al món de la pintura amb obres d’art povera (moviment artístic italià), més tard va practicar el conceptual (happenings i environments…). Més tard va passar-se al body art i a l’espectacle teatral. A partir de l’any 1980 es va interessar per les instal·lacions, on va fer accions multidisciplinars. Ha format part del “Grup de Treball” 81973-1975), un col·lectiu pioner d’art a Catalunya. Durant tota la seva vida ha treballat amb tot tipus de materials com llençols, pedres...Que tots mostraven un interès per l’espai i les accions amb el cos. Diversos projectes es van difondre a les pràctiques conceptuals d’Europa.
MARTÍN PARR
Fotògraf nascut l’any 1952 al Regne Unit, és membre de l’Agència Magnum (fotografia internacional) des de l’any 1994. Ell es va interessar per aquest món gràcies al seu avi (fotògraf aficionat). Finalment va estudiar fotografia a l'Escola Politècnica de Manchester durant els any 1970-1973. Les seves fotos, internacionalment reconegudes, són de documental social, utilitza molt el sentit de l’humor i la ironia de la seva manera de mirar. Utilitza l’humor per “salvar-se” del ridícul i la decadència de la rutina. Li agrada ensenyar l’avorriment i la vida moderna en si, com en les obres “Parelles avorrides” o “Sentit Comú”. Fotografia l’estil de vida de la gent de Gran Bretanya. Mostren els problemes socials, la classe treballadora (durant el govern de Margaret Thatcher), els turistes, els rics i el consumisme.
MARCEL.LI ANTÚNEZ
Marcel·lí és un Moianès de 59 anys (13 de desembre de 1959) i és un dels artistes de la performance mecatrònica i tecnològic digital, més coneguts d’Espanya. Amb aproximadament 30 anys de carrera artística ha fet més de 20 projectes i obres, i presentat instal·lacions i performances, en museus, galeries, teatres i espais no convencionals en més de 40 països. Des del Musée Européenne de la Photographie de la Ville de Paris, l'Institute of Contemporary Arts de Londres, el DAF de Tòquio fins al MACBA de Barcelona o el ZDB de Lisboa.
NICÉPORE NIÉPCE
És el pioner de la fotografia (o heliografia), va ser físic, enginyer i inventor. Nascut a França el 1769 i mort l’any 1833 a causa d’un accident vascular cerebral. A l’autor li interessava molt el món de l’art, independentment d’haver estudiat ciències i el mètode experimental, però no dibuixava gaire bé. Així que va començar amb la litografia. Arran d'això, es va obsessionar en plasmar la imatge que projectava la cambra fosca de manera automàtica i va començar a experimentar-ho. Va conèixer les sals de plata, aquestes transformaven la llum solar en color per poder plasmar-se a una imatge. Però no era del tot efectiu.
Fou un inventor francès i pioner de la fotografia, procediment que ell va batejar com a heliografia.
PEP DURAN
És un artista nascut a Vilanova i La Geltrú a l’any 1955. És un escultor, decorador i director artístic de cinema. Treballa en escenografies i vestuaris de tot tipus d’obres. A l’any 1989, va ser premiat com a millor tècnic al Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. Les seves obres mostren el treball de l’espai i la narració, el pas del temps en recerca d’objectes i records que envolten el nostre dia a dia i que composen històries sense paraules, peces i fragments perduts, dislocats, adaptats a una nova ubicació i que erigeixen així, nous referents.
És pintor, escritor i escenògraf. Aquest a participat en produccions teatrals i cinematogràfiques. A partir de la seva primera exposició s'ha centrat en la construcció, representació i l'espai dels seus treballs.
SALVI DANÉS
Salvi Danés es un fotògraf català, nascut el 14 de gener de 1985 a Barcelona.
Ell centra el seu objectiu en escenes que expliquen fragments de diverses situacions socials amb un estil directe i personal. Utilitza la narrativa del gènere amb la fi de trobar un llenguatge expressiu propi per donar sentit a les seves histories.
SAUL LEITER
Va ser un fotògraf i pintor nord-americà que va néixer a l’any 1923 (a Pennsilvània) i mort als 89 anys a Nova York. Es va mudar a la ciutat al 46 amb la intenció de ser pintor. Tot i que arran el regal (d’una càmera) de la seva mare quan ell era petit, Saul més endavant volgués dedicar-se al llenguatge pictòric, tant fotogràfic com plàstic.
VARI CARAMÉS
Fotògraf autodidacta amb més de trenta anys d’experiència a l’ofici, nascut el 1953 a Ferrol (A Coruña), on actualment viu i treballa. Expressa quotidianitat i li agrada fer d’allò ordinari, extraordinari. També treballa molt amb l’aigua ja que a ell li agrada molt nadar, flotar i el surf. A més dels elements meteorològics i especialment del clima gallec (sobretot la boira). Varies de les seves fotografies tenen una impressió d’aquarel·la a causa de la influència familiar. Perquè la pintura és una tradició d’aquesta. Una de les seves característiques fotogràfiques són els desenfocs, perquè a l’autor li agraden molt i aquest va ser un dels punts de partida del seu estil propi. També ho és el blanc i negre tot i també utilitzar colors indistintament.
