Panoràmic
El panoràmic es un festival ubicat a la Roca Umbert (àntiga fabrica tèxtil de granollers)
En ell podem trobar diferents obres audiovisuals o fotografiques.
Extimitat
15-10-20
Nosaltres vam assistir a dues exposicions "Time on quaaludes and red wine" d'Anna Galí i "Las Muertes Chiquitas" de Mireia Sallarès.
“Time on Quaaludees and Red Wine”
Aquesta exposició es de l'artísta Anna Galí i fa referència a l'nfantesa a través de la fotografia, l'audiovideo i la música per documentar tota l'adolescencia del seu fill.
Els seus interessos els plasma en relació entre la fotografia, la identitat i la memòria en el context de l'excès d'ús d’internet i xarxes socials. també utilitza la fotografia i el text tot junt.
En aquesta exposició podem veure l'evolució que fa el seu fill fins a la decisió de morir-se.
La seva mare fa ús de tot el que ell públicaba a les xarxes socials i les fa una mica més púliqes de les que ja eren, obviament cobrint dades molt personals.
“Las muertes chiquitas”
Aquesta exposició parla sobre les pluralitats orgàsmiques. És un projecte que l’artista catalana Mireia Sallarès va iniciar al 2006 i durant quatre anys com un viatge per diferents estats de la república mexicana, acompanyada de la seva càmera i un rètol lluminós de neó que deia: Las muertes chiquitas.
La terra –en aquest cas, la mexicana–, sota la superfície més o menys òbvia de la realitat, és el pòsit de les subjectivitats i les arrels, els conflictes i els desitjos.
"Transitional"
Transitional és un projecte personal de Jacqui Barrowcliffe que reflexiona sobre el dol i la transició entre les diferents etapes del procés. Una mirada sobre com l’absència d’un ésser estimat afecta a l’entorn domèstic i com aquest espai es converteix en una metàfora de l’espai emocional intern. El projecte explora la connexió entre aquests dos espais: el domèstic i l’emocional. Transitional sorgeix de la necessitat de tractar una experiència traumàtica personal i, alhora, convida a l’espectador a entrar en aquest món íntim per trobar un sentit d’equanimitat amb les seves pròpies experiències i emocions.
Les nou imatges de l’exposició reflecteixen diferents moments del procés de dol, començant pel xoc i acabant amb l’acceptació, passant per la negació, la ira, la negociació, l’esgotament, la depressió, el buit i la reflexió, encara que el recorregut no es realitza de manera lineal. Enfrontar-se a un armari ple de roba d’un ésser estimat mort i ser capaç d’acceptar la transformació d’aquest espai és una metàfora de la nostra capacitat per enfrontar-nos al dolor i transformar-lo en una altra cosa.
"Sense intimitat"
Encara que l'exposició estigui situada al Museu de Granollers, pertany al Festival Panoràmic. L'exposició ens la va l'Andrés Hispano, comisari de la exposició.
Aquesta sala estava distribuïda amb diferents plafons amb varies imatges que teníen alguna relació entre elles. Per exemple: Imatges de presoners i una estructura de casa, imatges relacionades amb nens i una cadira i taula petites. A la dreta imatges extretes de google maps o per paparazzis. I finalment, al centre un confessionari.
La idea d’Extimitat, apareix vinculada als hàbits i les tecnologies que han transformat la nostra imatge, d’allò privat i allò públic. Però aquesta exposició ens mostra què allò privat sempre ha estat públic, inclús abans de les tecnologies: malalts, presos, prostitutes, vagabunds, nòmades i interns de tot tipus. La proposta expositiva consisteix en reunir fotollibres, fotografies i fotogrames de pel·lícules (tant en format imprès com en pantalla) d’aquestes persones a través del cinema i la fotografia tant documental com de ficció. Es tracta de persones alienes al luxe de la intimitat, amb vides travessades per l’ull i el judici de tothom: metges, clients i transeünts en general. Les persones alienes a la intimitat, desposseïdes d’una privacitat que, precisament, avui ens sorprèn en la seva dissolució voluntària i tecnificada per part de joves i no tan joves.