​
CAIXAFORUM
So lazy
18/12/20
"So lazy. Elogi del malbaratament” parteix de la noció de consum de George Bataille.
L'exposició proposa una crítica a la hiperactivitat contemporània i introdueix l'esperança d'una redistribució de recursos i de temps.
Els artistes que han col·laborat en aquest projecte són: Priscila Fernandes, Ángela Ferreira, Alberto Gil Casedas, Sharon Lockhardt, Agnes Martin, Aernout Mik, Agustín Parejo School, o Xavier Ribas, entre d'altres.
ALBERTO GIL CASEDAS, 147.710 (blank sundays), 2016.
Prova de Leucofobia: 40 h en blanc
Durant uns diumenges de la vida de Alberto Gil es va dedicar a fer ratlles a un paper en blanc amb un color també blanc, fent referència a que en aquells dies "festius" també treballava, amb aquesta obra realitzada amb molta cura i molta constància vol reflexionar en el malbaratament del seu temps lliure i fer-ho no tant temps lliure.
Com be diu al títol van ser un total de 40 hores, també figuren totes les puntes del llapis blanc del que parlava abans a on als pots de cristall a on estan guardades hi figura el dia en el que van ser usats.
Opinió personal:
La primera vegada que vaig veure l'obra em va impactar molt ja que vaig pensar que només eren llenços
blancs sense res, però una vegada endinsada en l'obra vaig poder apreciar les petites ratlles que va fer l'autor amb molta cura, personalment vaig interpretar que ell ho feia amb intenció de donar a entendre que per molt que ho fes en dies festius es sentia atrapat en una constant rutina de la qual no podia sortir, però que ningú s'adonava de que es sentia presoner en la seva propia vida fins que s'enfonsava a coneixe'l, com fent referència a que sempre critiquem per el que veiem de lluny però a vegades quan coneixem tot no acabem pensant el mateix que al principi.
Vampirs, l'evolució del mite
18/12/20
Un vampir és un personatge mitològic, un monstre que "sobreviu" xuclant la sang humana; és un paràsit amb forma humana.
Vampirs l'evolució del mite
El primer vampir que va aparèixer al cinema va ser el Nosferatu de la mà de Friedrich W. Murnau el 1922.
Aquest vampir tenia un rostres expressionista, les ungles llargues i dues dents esmolades com ullas de serp.
Després altres alutors com: Carl Theodor Dreyer, Roman Polanski, Werner Herzog, Kathryn Bigelow o Tim Burton posaran en escena els seus vampirs, expressant per mitjà d'ells els fonaments més essencials de la seva pràctica artística.
Vampirs poètics
Quan un d'aquest morts vivents s'acosta a la pantalla, la possada en escena en certes pel·lícules canvia, com si el cinema en si patís una sèrie de transformacions: el canvi del blanc i negre al color.
​A partir del 1910 va sorgir el terme vamp, per qualificar a algunes estrelles de Hollywood com Theda Bara o Béla Lugosi.
Vampirs polítics
Al film Els vampirs el 1915-1916 de Louis Feuillade, provoca el caos al París de la 1ª Guerra Mundial. Des d'aleshores en el cinema els vampirs sempre han repressentat una amenaça amb l'aparença d'un espia comunista, d'un capitalista corrupte o d'un drogadicte. El cinema vampíric pretén incloure's en un gènere fantàstic però s'endinsa en la realitat.
Vampirs erótics
Vampirs pop
El vampir es un ésser molt sensual i atractiu, té alguna cosa que atrapa, està obsessionat en reproduir-se i d'efecte d'això es que les ecenes quan la noia es mossegada al coll es amb un to erótic i sensual.
Els vampirs s'han introduït de ple en la cultura pop, els trobem a Halloween. als jocs de rol, en novel·les gràfiques, els mangues, els còmics, videojocs, en els quals han creat un vampir del segle XXI, un ésser sobrenatural i preten ser divertit i de vegades senzillament normal i fins i tot el trobem en adolescents.
Un clar exemple d'aquests vampirs apareixen en la saga de "Crepúsculo" on són persones reals i no monstres, fan una vida normal amb les seves caracteristiques que es destaquen.
Análisi
FRANCISCO DE GOYA
Estampa núm. 43 de la sèrie «Caprichos»: El sueño de la razón produce monstruos.
Entre el 1797 i el 1799.
Els «Caprichos» de Goya són una sèrie de 80 gravats, editada el 1799, "El sueño de la razónproduce mosntruos" es un gravat de la sèrie "los caprichos" es el gravat numerat 43 de 80. L'artista crítica envers la societat espanyola, sobretot el clergati la noblesa. Davant d'aquests petits drames en clarobscur, passem del riure a l'esglai, de la burla a l'angoixa.
​
Aquest gravat tracta d'un autoretrat del pintor, hi podem veure plasmats una sèrie d'animals nocturns, com ara els ratpenats, els quals apareixen en escena quan desapareix la raó o quan dorm, representant l' ignorància.
Goya volia destacar el fet de que quan els homes no escolten el crit de la raó, tot es torna visions.
