És de nit, la protagonista va caminant pel camp i escolta un corb (senyals de que morirà). Més tard veu una ombra d’una persona que la comença a perseguir sigilosament, i ella s’espanta i comença a córrer. De sobte, ensopega amb una roca i es desmaya. Al despertar-se veu a la persona de l’ombra d’abans al seu costat i l’ajuda a aixecar-se.

Es troba una moneda a la butxaca i no entén com ha arribat allà. Llavors el noi li agafa aquesta moneda (referència de com Caront cobrava a les ànimes per dur-les a l’Inframón). 

A partir d’aquell moment la noia es troba còmode amb la presència de Caront. 

Ell la vol portar al cementiri, i fan una mena de recorregut. Mentre caminen l’Alicia s’adona de que la gent que es van creuant pel camí no li fan cas (com si no existís). Passen pel riu (que representa la llacuna Estígia, que era el lloc per on Caront ajudava a creuar a les ànimes cap al Món dels morts). 

Finalment al cementiri el noi li ensenya la seva pròpia tomba, i ella no entén que està passant. 

Al final la porta fins una tomba en la que hi ha escrit el seu nom (Alicia), ella s’adona de que està morta i marxa corrents.