Orígens (1905-1949)

​

Winsor McCay va ser un dels pioners del cómic fantàstic, amb els seus dos còmics "Little Nemo in Slumberland (1905-1913)" i "Dreams of a Rarebit fiends (1904-1915)", i on comença a consolidar les característiques de les historietes fantàstiques: l'oníric, lo surrealista i lo fantàstic (com el seu nom indica). Altres sèries de temàtica fantàstica d'aquesta van ser "The Upside Downs (1903)" de Gustave Verbeek, organitzada en pàgines que componien la història primer del dret per continuar l'inrevés en invertir la pàgina, i "Kinder Kids and Wee Willis Winkies World (1906)" del pintor, fundador i professor de l'Escola de la Bauhaus, Lyonel Fininger en les que inauguraria l'ús no-naturalista del color i incorporaria al còmic l'antropomorfización dels personatges no humans. Posteriorment, al 1938, any del naixement de Superman, els superherois començarien a tenir relació amb els còmics nord-americans de temàtica fantàstica.

 

La postguerra (1950-1969)

​

Durant la postguerra, varies històrietes fantàstiques van aparèixer de la mà de Manuel Gago i van ser les que van marcar aquest període del segle XX: Purk, "el hombre de piedra" (1950), Piel de Lobo (1959) i Castor (1962). Philippe Druillet també va revolucionar el còmic dels seixanta amb "Le mystère des abîmes (1966)", primera part de la seva sèrie Lone Sloane.

Per una altre banda, va ser una època on els propis personatges es van fer més populars que el còmic, i va ser el cas de:

L'autor de "Tals of the Mysterious Traveler (1956)", Steve Ditko juntament amb Stan Lee, van crear al Dr. Strange (1963) i el van recuperar pel seu univers superheroic.

Stan Lee amb Jack Kirby van crear un altre personatge nou anomenat Ka-Zar el qual va acabar formant part de la sèrie The X-Men situant-lo a un lloc de l'Antàrtida en que encara hi havia dinosaures (1965).

Els argentins Héctor G. Oesterheld i Alberto Breccia van crear junts Mort Cinder (1962).

A la revista Pilote, el protagonista de la sèrie Philémon (1965) de Fred va ser un altre dels personatges coneguts el qual viu a cavall entre el món real i un món imaginari, mentre que Submerman (1967) de Jacques Lob i Georges Pichard, ho fa en el fons del mar.

 

L'auge de la fantasia heroica (1970-1983)

​

A partir d'1970, es produeix un gran auge de la fantasia heroica gràcies a l'èxit de l'adaptació de Marvel Comics de Conan el Bàrbar.[3] Aquest personatge, creat el 1932, per Robert E. Howard va ser adaptat, de la mà del guionista Roy Thomas i el dibuixant Barry Windsor-Smith. La pròpia Marvel havia recuperat al 1971 el personatge de Kull, també creació de Howard; després vindrien Red Sonja (1973), adaptada lliurement per Thomas d'un relat de Howard i les sèries Savage Sword of Conan (1974) i King Conan (1980), mentre Archie Goodwin i Gil Kane experimentaven nous formats amb Blackmark (1971) i els espanyols Esteban Maroto i Víctor de la Fuente donaven curs a Dax, the Warrior (1971) i Haxtur (1973), respectivament.

Al Japó, es desenvolupa al mateix temps un altre subgènere conegut com a Mahō Shōjo, en el qual la protagonista, una nena o adolescent, disposa d'algun objecte màgic o poder especial amb el que ha de salvar el món o combatre criatures malignes (generalment vingudes d'un altre món o univers), al mateix temps que brega amb els problemes derivats del col·legi o el primer amor. Tracten a més de no mostrar els seus poders davant dels altres i compten amb l'ajuda de petites mascotes parlants. Himitsu no Akko-chan (1962) és considerada com la primera obra d'aquest subgènere.

A Europa, en un mateix to juvenil, guionistes com Yvan Delporte i el dibuixant Will produiran la sèrie Isabel des de 1972.

A França, el grup Humanoides Associats (1974) va presentar una alternativa a la fantasia heroica nord-americana, destacant sobretot Moebius, qui va publicar a l'any següent "Arzach a Métal Hurlant".[3] en la mateixa revista, Richard Corben va narrar des de 1977 les aventures de Den, un enginyer de l'època actual que es trasllada a un món de violència i grans aventures, convertit en un heroi musculós.

Poc després DC Comics publica Warlord (1975) de Mike Grell.

Al Regne Unit es publica Sláine (1983) dins la revista 2000 AD, escrites per Pat Mills i amb diferents dibuixants.

A Espanya, Vicente Segrelles crea El Mercenario (1980), publicat a la revista Cimoc, el qual es situa en una vall amagada, plena de dracs voladors, reptils gegants, monstres, amazones i altres temes de fantasia heroica.

Altres relats de fantasia heroica d'aquests anys són Elfquest (1978), de Richard i Wendi Pini, Zephyd (1978), de C. S. Cidoncha i Alfonso Azpiri, Ghita de Alizarr (1979), de Frank Thorne i Marada, i the She-Wolf (1982), de Chris Claremont i John Bolton. Percevan (1981) de Jean Léturgie i Philippe Luguy, tamb forma part d'aquest àmbit però situat en una altre època, ja que tracta d'un món medieval on la màgia i els éssers fantàstics són habituals.

Més vinculades al surrealisme estan "Tales Of Peter Hypnos" (1976) de Josep Maria Beà i Les puertitas del Sr. López (1979), de Carlos Trillo i Horacio Altuna.

​

Últims anys (1983-present)

​

Les Cités obscures, (Les Ciutats fosques) de Benoît Peeters i François Schuiten s'inicia el 1983. El mallorquí Pere Joan publica La Lluvia Blanca (1984) a la revista Cairo.

El manga Saint Seiya (1986) se centra en la història d'un grup de joves guerrers que lluiten per protegir a la deessa grega Atenea de les forces del mal. Per lluitar, utilitzen la seva energia interior (denominada cosmos), els seus punys i armadures que els serveixen de protecció i que a més estan inspirades en constel·lacions o éssers de la mitologia grega.

DC publica The Sandman (1989) de Neil Gaiman, una obra que comença com un còmic de terror i evoluciona cap al gènere fantàstic, incorporant elements de la mitologia.

Altres obres de final de segle XX són:

• Complainte des landes perdues (1993) de Jean Dufaux i Grzegorz Rosinski.

• El Lama blanco (1993-1998) de Alejandro Jodorowsky i Georges Bess.

• Les Aventures de Jérôme Moucherot, publicat a Espanya com Jerónimo Puchero (1994) de François Boucq.

• Lanfeust de Troy de Christophe Arleston i Didier Tarquin (1994-2000) que ha donat origen a moltes altres sèries derivades com Lanfeust des Étoiles o Trolls de Troy.

• El ciclo de Irati (1995) de Juan Luis Landa; Donjon (1998) creada por Lewis Trondheim i Joann Sfar narra les aventures d'uns animals antropomòrfics en un món anomenat Terra Amata i Midnight Nation (2000) de J. M. Straczynski i Gary Frank.

 

Del segle XXI es Fables (2003) una de les historietes fantàstiques més notòries creada i escrita per Bill Willingham amb dibuixos principalment de Mark Buckingham, que ens presenta als personatges clàssics dels contes de fades i el folklore popular en unes situacions molt diferents a les dels seus contes originals, per exemple es presenta a una Blancaneus divorciada del Príncep Blau a causa de les infidelitats d'aquest últim, o a un llop ferotge, que no està només reformat, sinó que ara té aparença humana i serveix com a xèrif a la comunitat de Fabletown.

Servitud (2006) escrita per Fabrice David i dibuixada i acolorida per Eric Bourgier, també és un dels còmic fantàstic més importants i narra la història d'un món imaginari poblat per humans i criatures màgiques com els dracs.